Tipologia de sedació conscient
Amb la sedació conscient, el pacient no perd del tot la consciència i manté contacte verbal amb l’odontòleg durant la realització dels tractaments.
Hi ha diversos tipus de sedació conscient:
Sedació oral, en què la sedació és més suau.
Sedació inhalatòria, administrada a través d’una màscara nasal per la qual es posa oxigen i òxid nitrós (N20).
La sedació inhalatòria pot ser bastant forta, ja que té efectes narcòtics i analgèsics. Tanmateix, amb aquesta mena de sedació el pacient no arriba a assolir un grau de comoditat com el que s’aconsegueix per via endovenosa.
Sedació endovenosa, un tipus de sedació d’alt estàndard en què l’anestesiòleg especialista pot modular el grau de sedació d’acord amb les necessitats del pacient i de l’odontòleg. S’administra per via intravenosa, sota supervisió cardiovascular i respiratòria de manera contínua.
Cal destacar que tots els tipus de sedació s’acompanyen sempre amb anestèsia local per evitar al pacient qualsevol mena de dolor. Nivells de sedació.
Nivells de sedació
Sedació mínima: Amb un nivell mínim de sedació, no té efectes cardiovasculars, permet al pacient mantenir la capacitat de resposta normal davant estímuls verbals i tàctils (no dolorosos). Cal considerar un nivell elevat de control constant per mantenir la seguretat del pacient i evitar que perdi la consciència.
Sedació moderada: Permet mantenir la consciència del pacient, incloent-hi estímuls verbals i de vegades acompanyats de lleugers estímuls tàctils.
Sedació profunda: Nivell de consciència durant el qual el pacient només respon adequadament davant estímuls físics, fins i tot dolorosos. La funció cardiovascular no té alteracions.
Anestèsia general: Pèrdua de consciència, el pacient no reacciona ni davant estímuls dolorosos. Es requereix ventilació assistida manual o amb respiradors. En aquests casos, la funció cardiovascular pot resultar alterada.
La sedació conscient s’enquadra dins dels nivells de sedació mínima i moderada.