Telèfon gratuït
Atenció al pacient

900 131 002

TRUCA GRATIS

Primera cita gratuïta

L’art (obligatori) de raspallar-se les dents

Encara que sembli increïble, hi ha molta gent que no té l’hàbit de raspallar-se les dents diàriament. Un acte tan fàcil i simple, a moltes persones els fa mandra fer-lo. I això pot comportar conseqüències funestes per a la salut bucal i dental: tosca, càries, gingivitis, mala olor…

Per evitar la formació d’aquesta danyosa placa dental plena de gèrmens i residus alimentaris barrejats, només cal que ens raspallem bé les dents. Quan ens rentem les dents després de menjar també aconseguim un alè fresc.

A més a més, unes dents netes et fan sentir més bé i tenir més bon aspecte, perquè el teu alè és fresc i el teu somriure, agradable.

Però després cal raspallar-se les dents bé i diàriament. Els especialistes aconsellen raspallar-se les dents de dos a tres cops, després dels àpats. Cal tenir en compte els temps i la manera de fer-ho:

Les dents no s’han de rentar fins a mitja hora després de menjar

Raspallar-se les dents immediatament després de menjar és un dels errors més estesos. Si ho fem, fregarem l’àcid, l’enemic més gran de les nostres dents, precisament contra les dents, i farem que el seu efecte sigui més intens i durador.

Segons va demostrar un estudi publicat el 2004 a la revista General Dentistry, si ens raspallem les dents just després de menjar, el procés s’intensifica, ja que repartim l’àcid per tota la boca i, a més a més, l’empenyem contra les dents.

En canvi, si ens les raspallem després de 30 minuts, la saliva de la nostra boca farà que disminueixi el nivell d’acidesa sense fregar aquestes substàncies contra les dents.

Després dels àpats, la millor opció és esbandir-nos la boca amb aigua (o un col·lutori): en comptes de rentar-nos les dents, el millor que podem fer després d’un àpat és esbandir-nos la boca amb aigua, que farà que els nivells de pH se situïn dins de la normalitat.

Hem d’escombrar les dents, no fregar-les

Quan ens rentem les dents, el nostre objectiu ha de ser eliminar les restes de menjar i els microbis, no escampar-los per la boca.

La manera correcta de raspallar-se les dents és de dalt a baix, no de dreta a esquerra, ja que així no correm el risc de dur la brutícia sota la geniva, cosa que genera tosca i gingivitis.

No abusar de la pasta de dents

Si en fem servir massa, la boca se’ns omple d’escuma i això ens provoca una sensació de neteja que és probable que no sigui real. Es recomana fer una primera neteja sense pasta de dents.

És obligatori rentar-se sempre les dents abans d’anar-se’n al llit

Raspallar-se les dents abans d’anar a dormir és bàsic per mantenir una higiene bucal correcta, ja que és el moment del dia en què la rentada és més necessària.

Durant la nit salivem menys i les substàncies cariògenes campen lliurement per la nostra dentadura, per això és imprescindible que les eliminem completament abans d’anar-nos-en al llit.

Raspallar-se les dents

Xumet, beneficiós o perjudicial?

El xumet és l’accessori per excel·lència dels nadons, però hem d’anar amb compte amb el temps que el fan servir. Durant molts anys ha estat considerat un element perjudicial, però estudis recents han matisat aquesta teoria.

Aquesta goma no és perjudicial, fins i tot molts experts la titllen de beneficiosa, ja que ajuda a reduir el dolor causat per l’eclosió de les peces dentals, al mateix temps que redueix l’ansietat del nadó en moments de gana o son.

El problema arriba amb l’abús. És recomanable evitar-lo durant les dues primeres setmanes de vida, ja que és preferible que el nadó s’acostumi al procés natural de la lactància.

Xumet

És recomanable començar a prescindir-ne a partir del segon any. Si no és així, l’ús abusiu pot provocar multitud de complicacions bucodentals. Algunes són reversibles, però d’altres, no.

Quan se superen les 6 hores d’allò que els especialistes anomenen succió no nutritiva, el risc de complicacions en el futur augmenta.

S’ha demostrat que quan se superen les 6 hores d’allò que els especialistes anomenen succió no nutritiva, el risc de complicacions en el futur augmenta: es produeix l’activació d’alguns músculs facials, estrenyent la boca, de manera que les dents superiors tendeixen a separar-se i a desplaçar-se endavant, mentre que les inferiors es retreuen.

El resultat és la reducció de la mida del paladar, que afecta la capacitat respiratòria i pot comportar trastorns dentals seriosos.

Al seu torn, els ullals es poden descol·locar i perdre el seu paral·lelisme, i donar lloc al que es coneix com a mossegada oberta, mentre que la mandíbula superior i inferior poden perdre també el seu paral·lelisme i causar també el que coneixem com a mossegada oberta.

Una altra complicació que poden tenir els més menuts és el que es coneix com a càries de biberó, com a conseqüència del mal costum de sucar el xumet en sucre.

En conclusió, l’ús del xumet està justificat sempre que no es prolongui excessivament. La desviació de les peces dentals implica ortodòncia i altres possibles conseqüències perjudicials, com ara otitis, per la qual cosa controlar l’ús d’aquest accessori és fonamental per al bon creixement dels infants.

Amb quina freqüència he d’acudir a un centre odontològic

Sovint la gent no acudeix al dentista amb la freqüència deguda per ignorància o por. No és un pla agradable, i per això normalment intentem trobar qualsevol excusa per endarrerir la visita. 

Ens acostumem a conviure amb les nostres malalties, i això a la llarga s’acaba traduint en problemes molt més seriosos.

Dins de l’odontologia general hi ha dues branques diferenciades en la prevenció de problemes de salut bucodental:

L’odontopediatria

Cal tenir en compte la importància d’una bona cura de la dentadura dels infants. Les visites a l’odontòleg han de ser periòdiques.

A més a més, cal tenir una bona higienització dental cuidant la profilaxi i el raspallat per prevenir les càries en les dents de llet.

Durant el tractament hi haurà un seguiment per controlar els progressos i assegurar-se d’una comoditat que encaixi en la rutina diària.

El temps necessari per completar el tractament varia segons la persona i la complexitat del problema dental.

L’odontogeriatria

En la salut bucal de la gent gran, els principals problemes són gingivitis, càries, parodontitis, pèrdua de peces, mobilitat i desgast funcional.

Per això cal redoblar les cures perquè els problemes dentals no derivin en generals i afectin més seriosament l’organisme.

La prevenció és fonamental. 

Unes visites regulars al dentista ens poden ajudar, en gran manera, a tenir una boca sana i un somriure bonic.

En el cas que la salut bucodental sigui la correcta, l’opció ideal és visitar el dentista 1 o 2 cops a l’anyja que el procés de desenvolupament de la tosca i les càries és, en general, bastant lent.

Acudir amb aquesta periodicitat ajuda a mantenir una correcta salut bucodental i reduir el risc de possibles malalties.

Tanmateix, en el cas de persones amb patologies més complexes, el seguiment ha de ser bastant més constant. El mateix succeeix en el cas dels fumadors, els diabètics i les embarassades, ja que el risc de patir alguna complicació és més gran.

En aquest cas, és recomanable acudir, almenys, 2 cops a l’any o, si no, amb la regularitat que consideri el dentista.

Centre odontòlogic

Complir aquestes visites és peça clau per a una correcta salut bucodental, del moment que la cura preventiva és decisiva per evitar tractaments llargs, costosos i invasius.

Què és l’odontopediatria?

És la branca de l’odontologia enfocada a la salut bucodental de nens i adolescents. Aquesta època és la idònia per detectar i prevenir possibles patologies futures i posar-hi solució.

  •  La primera visita s’ha de fer un cop que surtin les 20 peces temporals o, si no, abans de fer els 18 mesos. Cada cop són més els estudis que demostren l’eficàcia de rentar les genives amb una gasa, abans fins i tot que surtin les dents. I un cop que sorgeixin, començar al més aviat possible una correcta rutina bucodental.
  • Les dents permanents comencen a sortir cap als 6 anys, però cal prestar atenció a les càries, la malaltia bucodental més freqüent entre els més petits, ja que un dels principals factors que les provoquen és l’ús abusiu del xumet.
  • D’altra banda, pel que fa als tractaments d’ortodòncia, l’edat recomanada per considerar la possibilitat d’un tractament d’ortodòncia seria cap als 8 anys. Amb un bon diagnòstic, els pacients poden evitar problemes més greus en el futur.

En definitiva, l’objectiu principal de l’odontopediatria és detectar possibles afeccions al més aviat possible per aconseguir que els nostres pacients més joves arribin a la maduresa amb un somriure correcte i sa.

Odontopediatria