Telèfon gratuït
atenció al pacient

900 131 002

TRUCA GRATIS

Primera cita gratis

T’expliquem quin és l’origen de la pasta dentífrica

Un somriure maco i una dentadura sana han estat considerats importants des de sempre, per això l’origen de la pasta dentífrica per a una correcta salut bucodental es remunta a fa milers d’anys.

 La primera pasta de dents data de l’època egípcia i era coneguda com a clisterate.

Els egipcis fabricaven aquesta arcaica pasta barrejant pedra tosca polvoritzada, sal, pebre, aigua, ungles de bou, closca d’ou i mirra.

La cultura grecoromana va heretar aquest costum, i fins i tot van decidir usar la seva orina com a col·lutori, ja que es pensava que contenia propietats blanquejants.

Els àrabs feien servir sorra fina, fins que es van adonar que aquesta pràctica era altament abrasiva per a l’esmalt de les dents.

Els maies utilitzaven diferents tècniques i beuratges. Feien servir substàncies d’origen vegetal i animal, com ara arrels, que col·locaven contra les dents per tractar diverses afeccions. Com a analgèsic, utilitzaven un bàlsam elaborat amb cendres d’iguana.

Origen pasta dentrífica

El 1850, Washington Sheffield Wentworth, un cirurgià dental i farmacèutic, va inventar la primera pasta de dents, però va ser el seu fill qui va optar per envasar-la en tubs metàl·lics, similars als de l’actualitat, i intentar comercialitzar-la, tot i que fins al 1856 no es va començar a distribuir tal com la coneixem avui.

El 1901 es va començar a investigar en odontologia l’ús del fluor, tot i que fins al 1914 no es comencen a elaborar dentífrics que continguin aquesta substància.

Actualment, el desig de lluir un somriure maco i saludable ha donat lloc a una àmplia varietat de pastes dentífriques, elaborades amb diferents agents segons la seva finalitat: eliminar la tosca i la placa bacteriana, blanquejar el somriure o reduir la hipersensibilitat dental.

Encara que sembli increïble, hi ha molta gent que no té l’hàbit de raspallar-se les dents diàriament. Un acte tan fàcil i simple, a moltes persones els fa mandra fer-lo. I això pot comportar conseqüències funestes per a la salut bucal i dental: tosca, càries, gingivitis, mala olor…