La piorrea, que té el nom mèdic de periodontitis, és una infecció crònica de les genives que destrueix a poc a poc l’os i els lligaments que subjecten les dents. La provoquen els bacteris de la placa acumulats sota la geniva, afecta sobretot adults i gairebé no fa mal fins a fases avançades.
Piorrea i periodontitis són el mateix?
Sí, piorrea i periodontitis són la mateixa malaltia. Piorrea és el nom popular, que vol dir «pus que flueix», i periodontitis és el terme que fan servir avui els dentistes. Parlar de piorrea dental o de malaltia periodontal avançada és, a la pràctica, referir-se al mateix problema.
La piorrea gairebé sempre comença com una gingivitis que no es tracta. La placa s’endureix en forma de tàrtar, els bacteris baixen per sota de la geniva i el cos respon amb una inflamació que acaba danyant l’os de suport.
Aleshores la geniva se separa de la dent i forma bosses periodontals. En aquestes bosses s’acumulen més bacteris, que el raspall i el fil no arriben a netejar. Per això la malaltia continua avançant encara que et raspallis, mentre no es netegi per sota de la geniva.
Quins són els primers símptomes de la piorrea?
Els primers símptomes de la piorrea són el sagnat de genives i el mal alè persistent. Són senyals discrets, i per això moltes persones no els donen importància fins que el problema està avançat. Para atenció a aquests canvis:
- Genives que sagnen quan et raspalles o de manera espontània.
- Genives vermelles i inflamades en lloc de rosa pàl·lid.
- Mal alè o mal gust de boca que no marxa.
- Dents que semblen més llargues perquè la geniva es retira.
- Sensibilitat al fred al coll de les dents.
- Dents que es mouen, se separen o canvien de posició.
- Pus entre la dent i la geniva en fases avançades.
La piorrea fa mal? Gairebé mai en les primeres fases. El dolor sol aparèixer tard, amb abscessos o dents que ja es mouen. Per això el sagnat de genives no s’ha de considerar mai normal.
Com saber si tinc piorrea?
Per saber si tens piorrea cal una exploració de genives a la consulta: a simple vista, ni tan sols en fotos, no es pot confirmar. Els símptomes orienten, però la periodontitis es diagnostica mesurant el que ha passat per sota de la geniva.
La prova clau és el periodontograma. Amb una sonda mil·limetrada, el dentista mesura la profunditat de les bosses en diversos punts de cada dent i anota si sagnen, si hi ha mobilitat o si la geniva s’ha retirat. Les radiografies completen el diagnòstic, perquè mostren quant os s’ha perdut.
Amb aquestes dades se sap si hi ha gingivitis o periodontitis, en quina fase és i quines dents estan més afectades. L’exploració no fa mal i també serveix de punt de partida per comparar en les revisions. Si algun dels símptomes anteriors et sona, demanar aquesta valoració és la manera més fiable de sortir de dubtes.
Quines fases té la piorrea?
La piorrea avança per fases, des d’una geniva només inflamada fins a la pèrdua de dents. Com més aviat es detecta, més os i més dents es conserven. La taula resumeix què passa i què es nota en cada fase.
| Fase | Què passa | Què pots notar | És reversible? |
|---|---|---|---|
| Gingivitis | Inflamació només de la geniva | Sagnat i geniva vermella | Sí |
| Piorrea lleu | Comencen les bosses i la pèrdua d’os | Sagnat, mal alè | Es frena; l’os perdut no torna tot sol |
| Piorrea moderada | Bosses més profundes i més pèrdua d’os | Geniva retirada, sensibilitat | Es frena amb tractament |
| Piorrea avançada | Pèrdua d’os important | Dents que es mouen o se separen, pus | Es controla; hi pot haver pèrdua de dents |
La classificació internacional actual parla d’estadis i graus en lloc de «lleu» o «avançada», però la idea és la mateixa: mesurar quant suport s’ha perdut i a quin ritme avança.
La piorrea és freqüent?
La piorrea és una de les malalties cròniques més freqüents en adults. Segons l’Enquesta de Salut Oral a Espanya 2020 del Consell General de Dentistes, entre el 25 % i el 34 % dels adults presenta bosses periodontals. Les bosses severes afecten el 8 % dels adults joves i el 12 % dels grans.
A escala mundial, l’Organització Mundial de la Salut (2025) calcula que les formes greus de malaltia periodontal sumen més de 1.000 milions de casos. L’OMS assenyala com a principals factors de risc la mala higiene oral i el tabac.
Que sigui tan comuna no vol dir que sigui inevitable. La majoria dels casos es poden prevenir o frenar amb higiene diària, revisions i un tractament a temps. El problema és que moltes persones hi arriben tard, perquè no els fa mal.
La piorrea té cura i com es tracta?
La piorrea no es cura del tot, perquè l’os perdut no es regenera sol, però es pot aturar i controlar. Amb tractament i manteniment, la majoria de les persones conserva les seves dents durant molts anys.
El tractament el planifica el periodoncista segons la fase. La base és el raspat i allisat radicular, conegut com a curetatge, que neteja el tàrtar i els bacteris de dins de les bosses. T’expliquem com es fa, si fa mal i quines cures requereix a curetatge dental. En casos avançats pot caldre cirurgia periodontal.
Després arriba el manteniment periodontal, amb revisions periòdiques de per vida. Sense aquestes revisions, les bosses tendeixen a reaparèixer. No hi ha cap pastilla que curi la piorrea; els antibiòtics o col·lutoris només es fan servir com a complement i sempre amb recepta. Tens totes les opcions a la nostra pàgina de periodòncia.
La piorrea s’encomana o és hereditària?
La piorrea no s’encomana com una infecció comuna ni s’hereta com a tal. Els bacteris poden passar d’una persona a una altra amb la saliva, però desenvolupar la malaltia depèn sobretot de la higiene, de la predisposició de cadascú i d’altres factors de risc.
La predisposició genètica sí que existeix: hi ha persones que, amb la mateixa higiene, desenvolupen periodontitis abans i de manera més agressiva. Si els teus pares o germans han perdut dents per piorrea, convé revisar les teves genives amb més freqüència.
Altres factors pesen tant o més que la genètica. El tabac empitjora la malaltia i dissimula el sagnat. La diabetis també hi influeix: una revisió publicada a Diabetologia (Preshaw et al., 2012) indica que el risc de periodontitis és aproximadament tres vegades més alt en persones amb diabetis. Amb el temps, la piorrea també és una causa freqüent de genives retirades.
Si et sagnen les genives, notes les dents més llargues o alguna es mou, no esperis que faci mal. Demana cita a la teva clínica IO més propera per a una revisió de genives: detectar-la a temps marca la diferència.
