El bruxisme és l’activitat involuntària dels músculs de la mandíbula que fa estrènyer o fer grinyolar les dents, durant el son o quan estàs despert. Afecta infants i adults, i moltes persones el tenen sense saber-ho. Sol descobrir-se pel dolor de mandíbula en despertar-se, els mals de cap o el desgast de les dents.
Quins tipus de bruxisme hi ha?
Hi ha dos tipus de bruxisme: el bruxisme del son, o nocturn, i el bruxisme de vigília, o diürn. El consens internacional publicat el 2018 (Lobbezoo i col·laboradors, Journal of Oral Rehabilitation) els defineix com a activitats diferents dels músculs masticadors, segons si passen adormit o despert.
| Bruxisme del son | Bruxisme de vigília | |
|---|---|---|
| Quan passa | Mentre dorms | Quan estàs despert |
| Com és | Estrènyer o fer grinyolar, de vegades amb soroll | Estrènyer les dents o tensar la mandíbula, gairebé sempre sense soroll |
| Qui ho nota | Sovint la parella, pel soroll | Tu, si hi pares atenció |
| Símptoma típic | Dolor o cansament en despertar-te | Tensió que augmenta al llarg del dia |
| Situacions associades | Son alterat, roncs, apnea | Estrès, concentració, esforç físic |
És més freqüent del que sembla. Una revisió sistemàtica amb metaanàlisi (Zieliński i col·laboradors, 2024) estima una prevalença mundial del 21 % per al bruxisme del son i del 23 % per al de vigília.
Com saber si tens bruxisme?
Pots sospitar que tens bruxisme si et despertes amb la mandíbula cansada, notes les dents més curtes o algú et sent fer grinyolar les dents a la nit. El bruxisme de vigília es detecta millor observant-te durant el dia: moltes persones descobreixen que estrenyen quan condueixen, treballen amb l’ordinador o fan esport.
Els símptomes més habituals són aquests:
- Dolor o cansament a la mandíbula i als músculs de la cara, sobretot en despertar-te.
- Mal de cap al matí, sovint a les temples.
- Dents desgastades, planes o amb petites fissures.
- Sensibilitat dental al fred o a la calor.
- Petades o dolor davant de l’orella, on hi ha l’articulació.
- Marques de les dents a les vores de la llengua o a les galtes.
Cap d’aquests símptomes confirma el bruxisme per si sol. El dentista el valora en una revisió, observant el desgast, la musculatura i l’articulació.
Què provoca el bruxisme?
El bruxisme no té una causa única: apareix per la suma de factors emocionals, del son i d’hàbits. El consens del 2018 fins i tot matisa que, en persones sanes, el bruxisme és més una conducta que una malaltia. El que importa és si està causant danys.
- Estrès i ansietat: són els desencadenants més citats, sobretot del bruxisme de vigília.
- Trastorns del son, com els roncs o l’apnea.
- Cafeïna, alcohol i tabac, especialment a la tarda i al vespre.
- Alguns medicaments, com certs antidepressius. No els deixis mai sense parlar-ne amb el teu metge.
- Hàbits com mossegar bolígrafs o ungles o mastegar xiclet sovint.
Durant anys es va culpar la mossegada. Avui se sap que el seu paper és menor del que es creia, així que corregir la mossegada no sol eliminar el bruxisme per si sol.
Què fa el bruxisme a les dents?
El bruxisme desgasta l’esmalt, fractura dents i restauracions, i sobrecarrega els músculs i l’articulació de la mandíbula. El problema no és un estrenyiment aïllat, sinó que es repeteix nit rere nit, sovint durant anys.
- Desgast de l’esmalt: les dents es tornen planes, més curtes i més sensibles.
- Fractures de dents, empastaments, corones o facetes, i més risc en implants.
- Sensibilitat per la dentina exposada. Ho expliquem a sensibilitat dental: causes i remeis.
- Dolor muscular i problemes de l’articulació temporomandibular, amb petades o dificultat per obrir la boca. T’ho expliquem a dolor d’ATM.
Quan el desgast ja és visible, no es recupera sol. Per això interessa detectar el bruxisme aviat, abans que calgui reconstruir.
El bruxisme es cura?
El bruxisme no es cura de manera definitiva en la majoria dels casos, però sí que es controla i s’evita que continuï danyant les dents. L’objectiu del tractament és protegir la boca, alleujar el dolor i reduir els factors que l’empitjoren.
El tractament més habitual és la fèrula de descàrrega: una fèrula rígida feta a mida que es porta a la nit perquè les dents xoquin contra ella i no entre elles. No és el mateix que altres fèrules, i t’ho expliquem a tipus de fèrules dentals.
La fèrula protegeix, però no apaga el bruxisme. Per això es combina amb altres mesures: controlar l’estrès amb tècniques de relaxació o ajuda psicològica, fisioteràpia de la mandíbula si hi ha dolor muscular i, si se sospita una apnea, consulta mèdica. Quan les dents ja estan danyades, es reparen amb reconstruccions dentals, corones o facetes, sempre protegides després amb la fèrula.
Què pots fer tu per reduir el bruxisme?
Pots reduir el bruxisme, sobretot el de vigília, amb alguns canvis d’hàbits diaris. Cap no substitueix la fèrula si ja hi ha desgast, però ajuden a baixar la tensió de la mandíbula:
- Mantén els llavis junts i les dents separades durant el dia. Les dents només s’haurien de tocar en mastegar i empassar.
- Posa’t recordatoris, com un adhesiu a la pantalla, per comprovar si estrenys.
- Redueix el cafè, l’alcohol i el tabac, sobretot a la tarda.
- Evita mastegar xiclet i mossegar bolígrafs o ungles.
- Aplica calor humida a la mandíbula si notes tensió.
- Cuida el teu descans i dedica una estona a relaxar-te abans d’anar a dormir.
Si portes ortodòncia i estrenys, comenta-ho a les revisions: l’ortodontista tindrà en compte el bruxisme en planificar i protegir les teves dents.
Si et despertes amb dolor de mandíbula o de cap, o notes les dents més desgastades, no ho deixis passar. Demana cita a la teva clínica IO més propera per confirmar el bruxisme i valorar una fèrula a mida.
