La periimplantitis és una infecció de les genives i de l’os que envolten un implant dental. La provoca la placa bacteriana acumulada al voltant de l’implant, que inflama la mucosa i va destruint l’os que el subjecta. Afecta persones amb implants, sobretot si han tingut periodontitis o no fan revisions.
Què és la periimplantitis i en què es diferencia de la mucositis periimplantària?
La periimplantitis és la fase avançada de la inflamació al voltant d’un implant: a més de la geniva, ja hi ha pèrdua d’os. La mucositis periimplantària és la fase inicial, en què només està inflamada la mucosa i l’os continua intacte. Dit d’una altra manera, la mucositis equival a la gingivitis i la periimplantitis a la periodontitis, però en un implant.
La diferència és important perquè la mucositis es pot revertir amb una bona neteja professional i una higiene millor a casa. La periimplantitis, en canvi, necessita tractament per aturar la pèrdua òssia, i l’os perdut no es recupera tot sol. Totes dues són freqüents. Una revisió sistemàtica de Derks i Tomasi (Journal of Clinical Periodontology, 2015) va estimar una prevalença mitjana ponderada del 43 % per a la mucositis i del 22 % per a la periimplantitis. Per això convé detectar la inflamació en la fase de mucositis, quan encara té fàcil solució.
| Mucositis periimplantària | Periimplantitis | |
|---|---|---|
| Teixit afectat | Només la geniva que envolta l’implant | Geniva i os de suport |
| Signe principal | Sagnat en el sondatge suau | Sagnat o pus, bossa més profunda i pèrdua d’os a la radiografia |
| És reversible? | Sí, amb neteja i higiene | Es pot aturar, però l’os perdut no torna sol |
| Abordatge habitual | Neteja professional i reforç de la higiene | Tractament no quirúrgic i, si no n’hi ha prou, quirúrgic |
Per què apareix la periimplantitis?
La periimplantitis apareix perquè els bacteris de la placa s’acumulen al voltant de l’implant i desencadenen una inflamació que avança cap a l’os. L’implant no es corca com una dent, però els teixits que l’envolten sí que emmalalteixen. Alguns factors augmenten clarament el risc:
- Haver tingut periodontitis. Qui ha perdut dents per malaltia de les genives té més tendència a patir-la també als implants.
- Una higiene deficient a la zona de l’implant, sobretot entre implants i sota les pròtesis.
- No fer manteniment periòdic a la clínica després de col·locar l’implant.
- Tabac i diabetis, que la recerca assenyala com a possibles factors, tot i que amb resultats menys concloents.
La revisió de Schwarz i col·laboradors per al World Workshop del 2017 (publicada el 2018) conclou que hi ha evidència sòlida de més risc amb antecedents de periodontitis, mal control de la placa i manca de manteniment, mentre que les dades sobre tabac i diabetis no són concloents.
Quins símptomes té la periimplantitis?
La periimplantitis sol donar pocs símptomes al principi, i sovint no fa mal. Per aquesta raó és fàcil que passi desapercebuda durant mesos. Els signes que convé vigilar al voltant d’un implant són aquests:
- Geniva vermella, inflamada o que sagna quan et raspalles o fas servir el raspall interdental.
- Sortida de pus o mal gust persistent al costat de l’implant.
- Mal alè que no millora amb la higiene habitual.
- Geniva que es retira i deixa veure la part metàl·lica de l’implant o del pilar.
- Sensació de pressió o molèstia en mastegar.
- En fases avançades, mobilitat de l’implant o de la corona.
Si notes qualsevol d’aquests signes, no esperis a la revisió següent. Una inflamació que sagna pot ser encara una mucositis, i tractar-la a temps evita que arribi a l’os. La mobilitat, en canvi, sol indicar una pèrdua òssia important i requereix una valoració urgent.
Com es diagnostica la periimplantitis?
La periimplantitis es diagnostica combinant l’exploració de la geniva amb una radiografia de l’implant. Només amb la vista no es pot saber quant os s’ha perdut. A la consulta, el dentista sol seguir aquests passos:
- Sondatge periimplantari. Amb una sonda fina i pressió suau es mesura la profunditat del solc que envolta l’implant i es comprova si sagna o hi surt pus.
- Radiografia. Permet veure el nivell d’os al voltant de les espires de l’implant i comparar-lo amb radiografies anteriors.
- Comparació amb el registre inicial. L’ideal és tenir un sondatge i una radiografia de referència presos en col·locar la pròtesi.
El consens del World Workshop del 2017 (Berglundh i col·laboradors, 2018) defineix la periimplantitis per la inflamació amb sagnat o supuració, l’augment de la profunditat de sondatge i la pèrdua òssia visible a la radiografia. Si a més tens periodontitis en altres dents, convé valorar tota la boca amb un estudi de periodòncia.
Com es tracta la periimplantitis?
La periimplantitis es tracta eliminant la placa i el tàrtar de la superfície de l’implant per aturar la infecció i la pèrdua d’os. El pla depèn de quant os s’hagi perdut i de la forma del defecte. En general s’avança en dues fases:
- Tractament no quirúrgic. Neteja profunda de la superfície de l’implant amb instruments específics, irrigació amb antisèptics i reforç de la higiene a casa. De vegades el professional retira la corona per accedir-hi millor.
- Tractament quirúrgic. Si la inflamació persisteix, s’obre la geniva per netejar i descontaminar l’implant a la vista. Segons el cas, es remodela el teixit o s’intenta omplir el defecte ossi.
Si l’implant ha perdut gairebé tot el suport, pot caldre retirar-lo i valorar opcions de reposició més endavant. A la pàgina de tractament de periimplantitis t’expliquem com ho abordem a IO. Qualsevol medicació te la indica sempre el dentista segons el teu cas.
Com es prevé la periimplantitis?
La periimplantitis es prevé amb una higiene diària acurada i amb manteniments regulars a la clínica. Un implant necessita tanta atenció com una dent natural, o fins i tot més. Aquests hàbits marquen la diferència:
- Raspalla’t les dents dues vegades al dia, amb atenció a la unió entre la corona i la geniva.
- Neteja els espais amb raspalls interdentals o irrigador, sobretot sota ponts i pròtesis sobre implants.
- Vine a les revisions i a la neteja dental professional amb la freqüència que t’indiqui el dentista.
- Controla la periodontitis abans i després de posar-te implants dentals.
- Si fumes, deixar-ho afavoreix la salut de les genives en general.
Si tens periodontitis o no saps si en tens, l’article sobre què és la piorrea o periodontitis i com detectar-la t’ajudarà a reconèixer-ne els signes. La clau és no deixar passar anys entre una revisió i una altra.
Què passa si no es tracta la periimplantitis?
Si la periimplantitis no es tracta, l’os que subjecta l’implant es continua perdent i l’implant pot acabar movent-se i caient. La revisió de Schwarz i col·laboradors (2018) assenyala a més que la malaltia pot començar aviat després de la col·locació i que progressa de manera no lineal i accelerada. És a dir, pot avançar més de pressa del que sembla.
Quantificar el problema ajuda a no treure-li importància. Una metanàlisi de 57 estudis publicada a BMC Oral Health (Díaz i col·laboradors, 2022) va estimar que al voltant del 19,5 % dels pacients i el 12,5 % dels implants presenten periimplantitis. A més de perdre l’implant, la pèrdua d’os pot complicar col·locar-ne un de nou a la mateixa zona. La inflamació mantinguda també afecta la comoditat en mastegar i l’estètica del somriure. Actuar aviat sol permetre tractaments més senzills i conservar l’implant.
Si notes que la geniva d’un implant sagna, s’inflama o es retira, demana cita per a una revisió i un sondatge de l’implant. També pots consultar la clínica IO més propera i organitzar-hi els manteniments periòdics.
