L’ortodòncia infantil és la part de l’ortodòncia que vigila i corregeix el desenvolupament de les dents i dels maxil·lars mentre l’infant encara creix. Aprofita aquest creixement per guiar els ossos i la sortida de les dents definitives. Tractar a temps alguns problemes evita tractaments més llargs o complexos en l’edat adulta.
A partir de quina edat es fa l’ortodòncia infantil?
La primera revisió d’ortodòncia es recomana cap als 7 anys. L’Associació Americana d’Ortodoncistes (AAO, 2022) aconsella que els infants facin la primera visita amb un ortodoncista, com a molt tard, a aquesta edat. Als 7 anys hi conviuen dents de llet i definitives, i ja es pot veure com creixen els maxil·lars.
Que la revisió sigui als 7 anys no vol dir que calgui posar un aparell a aquesta edat. En molts infants n’hi ha prou amb vigilar. En d’altres, l’ortodoncista detecta un problema que convé tractar aviat, mentre l’os respon millor.
Tampoc no cal esperar si notes alguna cosa estranya abans. Consulta si el teu fill:
- Respira per la boca o ronca sovint.
- Continua fent servir xumet o xuclant-se el dit passats els primers anys.
- Té les dents de baix per davant de les de dalt.
- Perd les dents de llet molt aviat o molt tard.
- Té les dents molt amuntegades o molt separades.
Quins tipus d’ortodòncia infantil hi ha?
L’ortodòncia infantil té tres modalitats: preventiva, interceptiva i correctiva. S’apliquen segons l’edat de l’infant i el problema que calgui resoldre.
| Modalitat | Edat orientativa | Objectiu | Exemples |
|---|---|---|---|
| Preventiva | De 3 a 6 anys | Eliminar hàbits que deformen la boca | Retirar el xumet, corregir la succió del dit, mantenir espais |
| Interceptiva | De 7 a 11 anys, aproximadament | Guiar la sortida de les definitives i el creixement dels maxil·lars | Disjuntor, plaques d’expansió, aparells funcionals |
| Correctiva | A partir dels 12 anys, amb la dentició definitiva | Alinear les dents i ajustar la mossegada | Brackets o alineadors |
En infants i adolescents es pot fer servir pràcticament qualsevol tipus d’ortodòncia, igual que en adults. El que condiciona l’elecció no és tant l’edat com les característiques de cada boca.
Quines complicacions evita l’ortodòncia infantil en l’edat adulta?
L’ortodòncia infantil evita, sobretot, que els problemes d’os es consolidin quan el creixement ha acabat. En un adult, un maxil·lar estret ja no es pot eixamplar amb un aparell senzill, i de vegades cal cirurgia. En un infant, el mateix problema sol resoldre’s amb expansió. El mateix passa amb els hàbits: un xumet retirat a temps evita que el paladar es deformi i que les dents surtin desviades.
Una de les maloclusions òssies més freqüents a la infància és la mossegada creuada. Per eixamplar el paladar sovint es fa servir el disjuntor dental.
Un altre benefici és protegir les dents. Una revisió Cochrane sobre les dents superiors molt avançades (Batista i col., 2018) va trobar que tractar-les entre els 7 i els 11 anys reduïa els traumatismes als incisius. Va patir un cop nou el 19 % dels infants tractats aviat, davant del 30 % dels tractats a l’adolescència.
Quina diferència hi ha entre l’ortodòncia per a infants i per a adults?
La gran diferència entre l’ortodòncia per a infants i per a adults és el creixement. En els infants, l’ortodoncista pot actuar sobre els ossos i dirigir-ne el desenvolupament. En els adults, l’os ja està format i l’ortodòncia mou sobretot les dents.
Aquesta diferència canvia els objectius i els aparells:
- En infants es fan servir aparells d’expansió, funcionals o senzills, sovint removibles, i el tractament es pot dividir en dues fases.
- En adolescents es corregeix la posició final de les dents amb brackets o alineadors, quan ja han sortit les definitives.
- En adults es treballa amb brackets, alineadors o ortodòncia combinada amb altres tractaments, i en casos ossis marcats es pot plantejar cirurgia.
Cap edat no és tard per a l’ortodòncia, però cada etapa té les seves eines. Aprofitar la infància simplifica molts casos que d’adult serien més complexos. A més, els infants solen adaptar-se ràpidament als aparells quan la família els explica per a què serveixen. A la pàgina d’ortodòncia infantil tens tota la informació sobre el tractament a IO.
Quant dura l’ortodòncia infantil i què passa després?
La durada de l’ortodòncia infantil depèn del problema i de la fase de creixement. Molts tractaments interceptius es plantegen com una primera fase, que corregeix l’os o els hàbits, seguida d’un període d’observació fins que surten les dents definitives. La durada d’aquesta primera fase la determina l’ortodoncista segons cada cas.
En acabar aquesta primera fase, l’ortodoncista revisa l’infant periòdicament. Quan completa la dentició definitiva, decideix si cal una segona fase per alinear les dents o si el resultat és suficient. No tots els infants necessiten les dues fases.
Com en qualsevol ortodòncia, el resultat es protegeix amb retenció. T’expliquem les opcions a tipus de retenidors després de l’ortodòncia. La col·laboració de la família és clau: anar a les revisions i tenir cura de la higiene.
Si el teu fill té 7 anys o més i encara no ha passat una revisió d’ortodòncia, o si veus alguna cosa estranya a la seva mossegada, demana cita a la teva clínica IO més propera i valorarem el seu desenvolupament.
