La cirurgia maxil·lofacial, el nom oficial de la qual és cirurgia oral i maxil·lofacial, és l’especialitat medicoquirúrgica que prevé, diagnostica i tracta les malalties de la boca, la cara, els maxil·lars i les estructures del coll relacionades. Abasta des d’extraccions complexes de queixals del seny fins a la correcció dels ossos de la cara o la reconstrucció després d’un traumatisme.
El cirurgià maxil·lofacial és dentista?
El cirurgià maxil·lofacial no és dentista: és un metge especialista. A Espanya, la cirurgia oral i maxil·lofacial és una especialitat mèdica regulada. Segons l’Ordre SCO/2753/2007 publicada al BOE (2007), la formació dura cinc anys i exigeix ser llicenciat en Medicina. El mateix text en defineix el camp com la prevenció, l’estudi, el diagnòstic, el tractament i la rehabilitació de la patologia de la boca, la cara i el territori craniofacial, així com dels òrgans i estructures cervicals relacionades.
El dentista, en canvi, estudia el grau en Odontologia i s’ocupa de les dents, les genives i la boca en general. Molts dentistes fan cirurgia bucal, com ara extraccions o implants. Les dues professions sovint treballen juntes: el dentista detecta el problema i el cirurgià maxil·lofacial intervé quan el cas afecta els ossos de la cara o requereix un quiròfan. La taula resumeix les diferències.
| Dentista o odontòleg | Cirurgià oral i maxil·lofacial | |
|---|---|---|
| Formació de base | Grau en Odontologia | Llicenciatura o grau en Medicina |
| Especialització | Formació de postgrau segons l’àrea | Especialitat mèdica de cinc anys |
| Què tracta | Càries, genives, pròtesis, ortodòncia, extraccions, implants | Cirurgia de boca, maxil·lars, cara i coll: deformitats, fractures, quists i tumors |
| On intervé | Clínica dental | Clínica i quiròfan hospitalari, segons el cas |
Què tracta la cirurgia maxil·lofacial?
La cirurgia maxil·lofacial tracta problemes de la boca i la cara que només es resolen amb una intervenció quirúrgica. Alguns són molt freqüents i es fan amb anestèsia local; d’altres són complexos i requereixen hospitalització. Les intervencions més habituals són:
- Extraccions complexes: queixals del seny retinguts, dents incloses o arrels fracturades. T’expliquem què cal fer quan surten els queixals del seny.
- Cirurgia d’implants i empelts d’os: per reposar dents quan falta os on col·locar implants dentals.
- Cirurgia ortognàtica: corregeix la posició o la mida dels maxil·lars quan la mossegada no encaixa per un problema d’os.
- Problemes de l’articulació temporomandibular, la que uneix la mandíbula amb el crani.
- Traumatismes facials: fractures de mandíbula, maxil·lar o òrbita.
- Quists, tumors i lesions de la mucosa oral, i la reconstrucció posterior.
El tipus d’intervenció defineix l’anestèsia, el lloc on es fa i el temps de recuperació. Moltes d’aquestes cirurgies, com una extracció complexa, es fan a la mateixa clínica dental. Les grans correccions dels maxil·lars o la cirurgia de tumors, en canvi, es fan en un hospital.
Quan no n’hi ha prou amb l’ortodòncia i cal cirurgia?
L’ortodòncia no és suficient quan la mala mossegada no es deu a la posició de les dents, sinó a la mida o la posició dels ossos. És el que s’anomena maloclusió esquelètica: per exemple, una mandíbula molt avançada o endarrerida respecte al maxil·lar superior, o una mossegada oberta d’origen ossi.
En aquests casos, l’ortodòncia pot alinear les dents, però no mou l’os prou perquè les arcades encaixin. La cirurgia ortognàtica recol·loca els maxil·lars i l’ortodòncia acaba d’ajustar les dents. L’origen del problema pot ser congènit, del desenvolupament, d’un accident o d’una malaltia.
A més de la funció, aquests problemes solen afectar l’aspecte de la cara, i corregir-los pot millorar la masticació, la parla i, de vegades, la respiració. La decisió es pren després d’un estudi complet amb fotografies, radiografies, models de la boca i una valoració conjunta de l’ortodontista i el cirurgià maxil·lofacial.
Quines són les fases d’una cirurgia ortognàtica?
Una cirurgia ortognàtica sol tenir tres fases: ortodòncia abans de l’operació, la cirurgia i ortodòncia després. La informació per a pacients de l’hospital públic britànic Ashford and St Peter’s de l’NHS (2022) dona aquests terminis orientatius:
- Abans de la cirurgia: els brackets es porten normalment uns dos anys per col·locar les dents en la posició adequada per a l’operació.
- Cirurgia: l’estada a l’hospital sol ser d’una a dues nits, segons l’operació.
- Després de la cirurgia: els brackets es mantenen uns sis mesos més per ajustar la mossegada.
Cada cas és diferent i els terminis els fixa l’equip que el planifica. En casos molt concrets s’opera primer i l’ortodòncia es fa després, una cosa que decideix l’especialista després de l’estudi.
Com és la recuperació d’una cirurgia maxil·lofacial?
La recuperació d’una cirurgia maxil·lofacial depèn molt de la intervenció. Després d’una extracció complexa o de la col·locació d’un implant, la majoria de persones torna a la seva rutina en pocs dies, amb molèsties que es controlen amb fred i analgèsics habituals seguint la indicació del professional.
En la cirurgia dels maxil·lars la recuperació és més llarga. La mateixa guia de l’NHS (2022) recomana una dieta gairebé líquida la primera setmana i tova durant les cinc següents. La inflor comença a baixar al cap d’una o dues setmanes, tot i que pot trigar diversos mesos a desaparèixer del tot.
En qualsevol cirurgia oral, consulta el teu equip si el sagnat no s’atura en mossegar una gasa, si la inflor augmenta passats uns dies o si apareix febre. Seguir les pautes d’higiene i no fumar ajuda que la ferida cicatritzi millor.
Si et preocupa passar per una intervenció amb els nervis a flor de pell, pregunta a la teva clínica per la sedació conscient. I si tens un queixal del seny que dona guerra, problemes d’os per a un implant o dubtes sobre la teva mossegada, consulta la nostra fitxa de cirurgia maxil·lofacial, demana cita o acosta’t a la teva clínica dental IO més propera perquè valorin el teu cas.
