La incrustació dental és una restauració a mida que es fabrica fora de la boca i es fixa sobre una dent que ha perdut part de la seva estructura. S’utilitza quan la càries, una fractura o un empastament antic deixen una cavitat massa gran per a un empastament, però no tant com per necessitar una corona.
Què és una incrustació dental i en què es diferencia d’un empastament i d’una corona?
La incrustació dental és una restauració indirecta: primer es prepara la dent, després es pren un registre i la peça es fabrica fora de la boca. Al final s’adhereix o es cimenta al buit exacte que ha deixat la lesió. L’empastament, en canvi, és directe: el dentista col·loca el material tou i el modela en el mateix moment.
La corona o funda cobreix tota la dent per fora. Per col·locar-la cal tallar el contorn complet de la peça, així que es reserva per a dents molt afeblides. La incrustació ocupa un lloc intermedi. Reconstrueix cavitats àmplies amb una peça resistent i ajustada, però conserva l’esmalt sa que encara està en bon estat. Per això es considera una opció conservadora dins de les reconstruccions dentals.
| Empastament | Incrustació | Corona | |
|---|---|---|---|
| Com es fa | Directe, es modela a la boca | Indirecta, es fabrica fora i s’adhereix | Indirecta, cobreix tota la dent |
| Dent que es talla | Només la zona amb càries | La lesió i, si cal, alguna cúspide | Tot el contorn de la peça |
| Quan s’indica | Cavitats petites o mitjanes | Cavitats grans o cúspides afeblides | Dents molt destruïdes o després d’una endodòncia extensa |
| Visites habituals | Una | Normalment dues | Normalment dues o més |
Quins tipus d’incrustació hi ha: inlay, onlay i overlay?
Hi ha tres tipus d’incrustació dental, i es diferencien per quanta superfície del queixal cobreixen. L’elecció depèn de la mida de la lesió i de quantes cúspides continuen sent fortes. Les cúspides són els pics de la cara de mastegar dels premolars i els molars.
- Inlay: queda dins de les parets de la dent i no cobreix cap cúspide. Substitueix un empastament gran a la zona central del queixal.
- Onlay: omple la cavitat i, a més, cobreix una o diverses cúspides. S’utilitza quan alguna cúspide és prima o té una fissura i es podria trencar en mastegar.
- Overlay: cobreix tota la cara de mastegar. S’indica en queixals molt desgastats o afeblits, com a pas previ abans de plantejar una corona.
Cobrir una cúspide feble reparteix millor les forces de la mossegada. Així es redueix el risc que el queixal es parteixi més endavant, cosa freqüent en dents amb empastaments antics molt grans.
Quan està indicada una incrustació dental?
La incrustació dental està indicada quan la dent ha perdut força estructura, però conserva parets i arrel sanes. És habitual valorar-la en aquests casos:
- Càries extenses en premolars o molars que deixen una cavitat gran.
- Empastaments antics amplis que s’han desgastat, filtren o s’han fracturat.
- Fractura d’una o diverses cúspides després de mossegar alguna cosa dura.
- Queixals desgastats pel bruxisme que necessiten recuperar la cara de mastegar.
- Algunes dents després d’una endodòncia, quan queda prou estructura per no necessitar una corona.
La decisió depèn de tres factors: quanta dent sana queda, com mossegues i si es pot treballar la zona en sec, un punt clau per adherir bé. Per això no es decideix per una foto ni per intuïció. Cal una exploració clínica i, normalment, radiografies que mostrin la profunditat de la lesió i l’estat del nervi.
De quins materials es fan les incrustacions dentals?
Les incrustacions dentals es fabriquen sobretot en ceràmica o en composite de laboratori. Cada material té avantatges diferents, i l’elecció s’ajusta a la zona de la boca, a la força de la mossegada i a l’estètica que busques.
- Ceràmica: per exemple, disilicat de liti o porcellana feldspàtica. Imita molt bé el color i la brillantor de la dent, resisteix el desgast i no es taca amb el temps.
- Composite indirecte o materials híbrids: combinen resina i partícules ceràmiques. Són una mica més flexibles, es reparen fàcilment i tracten amb més suavitat la dent antagonista.
- Aliatges d’or: molt duradors i amb un ajust excel·lent, però avui s’utilitzen poc perquè no són estètics.
Si prems o fas petar les dents, el material i el gruix es trien tenint en compte aquesta càrrega extra. En aquests casos, el dentista també et pot recomanar una fèrula de descàrrega per protegir la restauració mentre dorms.
Quant dura una incrustació dental?
Una incrustació dental ceràmica ben indicada pot durar més de deu anys en la majoria dels casos. Una revisió sistemàtica amb metaanàlisi de Morimoto i col·laboradors (Journal of Dental Research, 2016) va estimar una supervivència d’entre el 92 % i el 95 % als cinc anys. Als deu anys, la supervivència va ser del 91 % en incrustacions de vitroceràmica i porcellana feldspàtica.
La mateixa revisió va analitzar per què fallen les que fallen. La causa més freqüent van ser les fractures o els trencaments de vora, al voltant del 4 %. Després hi havia les complicacions del nervi, prop del 3 %, i la càries secundària i els desenganxaments, al voltant de l’1 % cadascun. Aquestes dades provenen d’estudis clínics concrets. El teu cas pot variar segons el material, la tècnica, la mossegada i la higiene. El que més allarga la vida d’una incrustació és anar a les revisions i controlar la càries a temps.
Com es col·loca una incrustació dental pas a pas?
La col·locació d’una incrustació dental se sol fer en dues visites, amb anestèsia local perquè no notis molèsties. El procés habitual és aquest:
- Diagnòstic: exploració de la dent, radiografies i revisió de com mossegues per decidir si cal cobrir cúspides.
- Preparació: s’elimina la càries o l’empastament deteriorat i es dona forma a la cavitat, conservant tot el teixit sa possible.
- Registre: es pren una empremta o un escanejat de la dent preparada i de l’arcada contrària.
- Provisional: es protegeix la dent amb un material temporal mentre es fabrica la peça.
- Adhesió i ajust: a la segona visita es prova la incrustació, es fixa i es comproven els contactes i la mossegada.
En alguns casos amb tecnologia de disseny i fresatge digital, la peça es pot fabricar i col·locar en la mateixa visita.
Quines cures necessita una incrustació i quan has de consultar?
Una incrustació dental es cuida igual que una dent natural: raspallat dues vegades al dia, pasta amb fluor i fil dental o raspallets interproximals. La vora entre la incrustació i la dent és la zona més vulnerable, perquè s’hi pot tornar a formar càries si s’acumula placa.
Els primers dies pots notar una mica de sensibilitat al fred, que sol ser lleu i passatgera. Evita mossegar objectes molt durs, com gel, fruits secs amb closca o bolígrafs. Consulta el dentista si notes algun d’aquests senyals:
- Dolor en mastegar que no millora en pocs dies.
- Sensibilitat intensa al fred o a la calor que persisteix.
- Sensació que la peça queda alta en tancar la boca.
- Una vora que enganxa el fil o una esquerda visible.
És millor una incrustació o un empastament?
La incrustació és millor que un empastament quan la cavitat és gran o alguna cúspide està afeblida. Si la lesió és petita o mitjana i la dent manté la resistència, un empastament sol ser suficient, més ràpid i menys invasiu. Si ja no queda estructura per subjectar una incrustació, l’opció adequada pot ser una funda o corona dental.
Si tens un empastament gran que ja no et dona confiança, o t’han parlat d’una incrustació, el millor és valorar-ho amb una exploració completa. Pots demanar cita o apropar-te a la teva clínica dental IO més propera perquè revisin el teu cas i t’expliquin quina reconstrucció et convé.
