L’elevació de si és una cirurgia que augmenta l’alçada d’os a la part posterior del maxil·lar superior per poder col·locar implants. Consisteix a aixecar la membrana del si maxil·lar i omplir l’espai amb material d’empelt. Es planteja en persones que han perdut queixals o premolars superiors i no tenen prou os.
Què és l’elevació de si maxil·lar i per a què serveix?
L’elevació de si maxil·lar, també anomenada sinus lift, és un procediment de cirurgia oral que guanya os vertical allà on aniran els implants. El si maxil·lar és una cavitat plena d’aire situada just damunt de les arrels dels queixals i premolars superiors. Per dins està entapissat per una membrana fina.
Quan es perd una dent posterior superior passen dues coses alhora. L’os de la geniva es reabsorbeix a poc a poc i el si tendeix a créixer cap avall, ocupant l’espai que van deixar les arrels. Amb els anys pot quedar una capa d’os molt prima entre la boca i el si. En aquesta situació, un implant de longitud normal no tindria on subjectar-se o podria envair la cavitat. L’elevació de si desenganxa amb cura la membrana, l’aixeca uns mil·límetres i omple l’espai creat amb empelt ossi. Amb el temps, l’empelt es transforma en os propi i fa de base per als implants dentals.
Quan cal fer una elevació de si per posar-se implants?
L’elevació de si cal quan l’alçada d’os sota el si és insuficient per a un implant estable. Només es pot saber amb una prova d’imatge en 3D, normalment un TAC dental de feix cònic, que mesura l’os disponible mil·límetre a mil·límetre. A simple vista o amb una radiografia convencional no n’hi ha prou.
Les situacions més habituals en què es valora són aquestes:
- Pèrdua de queixals superiors fa anys, amb reabsorció de l’os.
- Un si maxil·lar gran o molt baix per anatomia.
- Pèrdua d’os per periodontitis o per una extracció complicada.
- Necessitat de diversos implants seguits al sector posterior.
No sempre és l’única sortida. Una revisió Cochrane del 2014 va comparar l’elevació de si amb implants curts (de 5 a 8,5 mm) en os de 4 a 9 mm d’alçada. La revisió (Cochrane, 2014) no va trobar proves suficients de diferències en fracassos a l’any de càrrega, però sí més complicacions amb l’elevació de si. Per això cada cas s’estudia de manera individual.
Quins tipus d’elevació de si hi ha?
Hi ha dos tipus principals d’elevació de si: l’oberta o lateral i la tancada o crestal. L’elecció depèn sobretot de quant os queda. Un article de revisió publicat a Avances en Odontoestomatología (2023) situa la tècnica lateral quan hi ha menys de 4 mm d’alçada òssia, i la crestal en marges d’entre 4 i 8 mm.
- Elevació de si oberta o lateral. S’obre una petita finestra a la paret lateral de l’os, per sobre dels queixals. A través d’aquesta finestra s’eleva la membrana i es col·loca l’empelt. Permet guanyar més alçada.
- Elevació de si tancada o crestal. S’hi accedeix des del mateix orifici on anirà l’implant, empenyent el terra del si cap amunt amb instruments específics. És menys invasiva i sol permetre col·locar l’implant en la mateixa cirurgia.
| Elevació oberta o lateral | Elevació tancada o crestal | |
|---|---|---|
| Os residual orientatiu | Menys de 4 mm | Entre 4 i 8 mm |
| Accés | Finestra a la paret lateral del maxil·lar | Des del llit de l’implant |
| Alçada que es guanya | Més gran | Més limitada |
| Implant | En la mateixa cirurgia o més endavant, segons l’estabilitat | Normalment en la mateixa cirurgia |
| Postoperatori | Més inflamació i molèsties | Més suportable |
Com és la recuperació després d’una elevació de si?
La recuperació d’una elevació de si sol ser semblant a la d’altres cirurgies orals, amb inflamació i molèsties els primers dies. En la tècnica lateral, la inflor de la galta i algun blau són més freqüents. També es pot notar congestió nasal o un lleu sagnat pel nas, perquè el si està connectat amb les fosses nasals.
Durant les primeres setmanes, aquestes pautes ajuden a protegir l’empelt i la membrana:
- No mocar-te amb força i esternudar amb la boca oberta, per no generar pressió al si.
- Evitar xuclar amb canyeta, bufar instruments o fer esforços intensos.
- Aplicar fred a la galta el primer dia i dormir amb el cap una mica elevat.
- Menjar tou i mastegar pel costat contrari.
- No fumar, perquè el tabac empitjora la cicatrització.
- Prendre només la medicació que t’indiqui el dentista o el cirurgià.
Si notes febre, dolor que augmenta, sortida de material pel nas o mal gust persistent, consulta sense esperar a la revisió.
Quant cal esperar per posar l’implant després de l’elevació de si?
El temps d’espera per a l’implant després d’una elevació de si depèn de la tècnica i de l’os de partida. Hi ha dos escenaris possibles. En el primer, l’implant es col·loca en la mateixa cirurgia que l’elevació. En el segon, s’espera que l’empelt maduri i l’implant es col·loca en una segona intervenció.
L’article d’Avances en Odontoestomatología (2023) recull que el protocol clàssic amb tècnica lateral deixava madurar l’empelt uns 6 mesos abans de col·locar els implants. El mateix text indica que avui s’accepta col·locar-los en el mateix acte si queden més de 4-5 mm d’os o l’implant queda estable. Segons aquesta revisió, l’èxit a llarg termini és comparable en tots dos casos.
Després de col·locar l’implant, a més, cal esperar que s’integri a l’os abans de posar-hi la corona definitiva. El dentista et donarà un calendari concret després de veure el TAC. Si vols entendre tot el procés, ho expliquem a l’article sobre què són i com es fan els implants dentals.
L’elevació de si és un tractament fiable i quins riscos té?
L’elevació de si és una tècnica amb resultats predictibles quan està ben indicada i planificada. Una revisió sistemàtica de 48 estudis i més de 12.000 implants, publicada a Journal of Clinical Periodontology (2008), va estimar una supervivència del 90,1 % als 3 anys per als implants amb elevació lateral. Els millors resultats, del 98,3 %, es van obtenir amb implants de superfície rugosa i membrana sobre la finestra lateral.
Per a la tècnica crestal, una altra revisió de la mateixa revista, publicada el 2008, va calcular una supervivència del 92,8 % als 3 anys, comparable a la de zones sense empelt.
Els riscos més coneguts són la perforació de la membrana durant la cirurgia, la infecció de l’empelt i la sinusitis. Una bona planificació i seguir les pautes del postoperatori els redueixen. Les cirurgies més complexes del maxil·lar s’aborden dins de la cirurgia maxil·lofacial, i a la fitxa d’elevació de si maxil·lar tens més detall del tractament.
Si et falta un queixal superior i t’han dit que no tens prou os, demana cita per a un estudi del teu cas amb TAC. També pots buscar la teva clínica IO més propera i valorar-hi quina opció d’implant t’encaixa.
