El curetatge dental és un tractament de les genives que elimina el tartre i els bacteris acumulats per sota de la geniva, dins de les bosses periodontals, i deixa llisa la superfície de l’arrel. El nom tècnic és raspat i allisat radicular, i s’indica sobretot a persones amb periodontitis.
Quan cal fer un curetatge dental?
Cal fer un curetatge quan la geniva s’ha separat de la dent i ha format bosses periodontals on s’amaguen tartre i bacteris. Les bosses són el senyal típic de la periodontitis, la malaltia que abans s’anomenava piorrea. El raspall i el fil no arriben a aquest espai, i una neteja normal tampoc.
La periodontitis és més freqüent del que sembla. Segons l’Enquesta de Salut Oral a Espanya 2020 del Consell General de Dentistes, entre el 25 % i el 34 % dels adults té bosses periodontals. Les bosses greus afecten el 8 % dels adults joves i el 12 % dels adults grans.
Els senyals que solen portar a valorar un curetatge són aquests:
- Genives que sagnen quan et raspalles o passes el fil dental.
- Mal alè que no desapareix encara que et raspallis bé.
- Genives inflamades, vermelles o que es retiren.
- Dents que es mouen o que s’han separat.
El diagnòstic es confirma amb un periodontograma, que mesura la profunditat de les bosses dent a dent. Si vols conèixer millor la malaltia, t’ho expliquem a què és la piorrea o periodontitis i com detectar-la.
Quina diferència hi ha entre un curetatge i una neteja dental?
La diferència principal és la zona on es treballa. La neteja dental, o higiene, retira la placa i el tartre visibles per sobre de la geniva o just a la vora. El curetatge treballa per sota de la geniva, dins de les bosses, i allisa l’arrel perquè la geniva es pugui tornar a ajustar a la dent.
La neteja és preventiva i està pensada per a boques sanes o amb una gingivitis lleu. El curetatge, en canvi, tracta una periodontitis que ja està instaurada. Per això un tractament no substitueix l’altre: fer-se netejes sovint no resol unes bosses profundes.
| Neteja dental | Curetatge dental | |
|---|---|---|
| On actua | Per sobre de la geniva i a la vora | Per sota de la geniva, dins de les bosses |
| Per a qui | Boques sanes o amb gingivitis | Periodontitis amb bosses periodontals |
| Anestèsia | Normalment no cal | Anestèsia local |
| Sessions | Una | Una o diverses, sovint per quadrants |
| Objectiu | Prevenir | Frenar la malaltia i reduir les bosses |
| Després | Revisions i netejes periòdiques | Manteniment periodontal a la teva mida |
Com es fa un curetatge dental?
El curetatge es fa a la consulta, amb anestèsia local i sense necessitat de cirurgia. Abans, el periodoncista revisa el periodontograma i les radiografies per decidir quines zones tractar i en quantes visites. La boca se sol dividir en quatre quadrants, i a cada sessió se’n tracten un o dos.
- Anestèsia local de la zona que es tractarà.
- Raspat: amb ultrasons i curetes, uns instruments fins i corbats, es retira el tartre de dins de la bossa.
- Allisat radicular: es poleix l’arrel perquè a la placa li costi més tornar-s’hi a enganxar.
- Neteja final de la bossa amb irrigació.
- Revisió al cap de poques setmanes per veure com ha respost la geniva.
La guia clínica de la Federació Europea de Periodoncia (EFP, 2020) inclou la instrumentació per sota de la geniva entre els passos del tractament de la periodontitis en estadis I a III. A la nostra pàgina de curetatges tens el tractament explicat amb detall.
Fa mal el curetatge dental?
El curetatge no sol fer mal durant la sessió, perquè es fa amb anestèsia local. El normal és notar pressió, la vibració de l’ultrasò i una mica de soroll, però no dolor. Si en algun moment notes molèsties, es pot reforçar l’anestèsia, així que avisa sense esperar.
Quan passa l’efecte de l’anestèsia, és habitual tenir les genives una mica sensibles durant uns dies. També pot aparèixer sensibilitat al fred, perquè l’arrel ha quedat neta i la geniva, en desinflamar-se, baixa una mica. La sensibilitat sol millorar de manera progressiva durant les setmanes següents.
Si ho necessites, pots prendre un analgèsic habitual seguint la indicació del teu farmacèutic o del teu metge. Un dolor intens, una inflor que va a més o febre no són el que s’espera. En aquest cas, truca a la teva clínica perquè et revisin com més aviat millor.
Quines cures cal tenir després d’un curetatge?
Després d’un curetatge, l’objectiu és que la geniva es desinflami i es torni a ajustar a la dent. Els primers dies són els més delicats, així que convé seguir unes pautes senzilles:
- No mengis fins que passi l’efecte de l’anestèsia, per no mossegar-te la galta o la llengua.
- Evita durant un parell de dies els aliments molt calents, molt freds, durs o picants.
- No fumis: el tabac empitjora la cicatrització i és un factor de risc de la periodontitis.
- Raspalla’t des del mateix dia amb un raspall suau, amb compte però sense saltar-te la zona tractada.
- Fes servir el fil o els raspalls interdentals que t’indiquin, adaptats a la mida dels teus espais.
- Si et recepten un col·lutori, fes-lo servir només durant el temps indicat.
Un petit sagnat quan et raspalles els primers dies és normal. El que no convé és deixar de netejar la zona per por, perquè la placa s’hi tornaria a acumular de seguida.
Cada quant cal fer manteniment després d’un curetatge?
Després d’un curetatge cal un manteniment periodontal periòdic, perquè la periodontitis es controla, però es pot tornar a activar. El manteniment és una visita en què es revisen les bosses, es neteja per sobre i per sota de la geniva i es repassa la teva higiene a casa.
La freqüència la marca el periodoncista segons com hagi respost la geniva, els teus hàbits i els teus factors de risc, com el tabac o la diabetis. Sol ser més freqüent que la neteja d’una boca sana. Amb el temps, si la geniva es manté estable, l’interval es pot anar ajustant.
La guia de l’EFP considera aquesta cura periodontal de suport part del mateix tractament, no un extra. Saltar-se les revisions és una causa habitual que les bosses tornin a aparèixer. A periodoncia t’expliquem com s’organitza el seguiment de les genives.
Què passa si no em faig el curetatge?
Si les bosses periodontals no es tracten, la infecció continua avançant sota la geniva i destrueix a poc a poc l’os que aguanta les dents. La periodontitis gairebé mai no fa mal en les primeres fases, i per això moltes persones la descobreixen tard.
Amb el temps poden aparèixer genives que es retiren, dents que semblen més llargues, espais nous entre elles i mobilitat. En fases avançades, algunes dents es poden arribar a perdre. La geniva que es retira, a més, no torna a créixer sola: t’ho expliquem a genives retirades.
El curetatge no és una solució definitiva per si sol, però és la base per frenar la malaltia. Juntament amb una bona higiene i un manteniment constant, t’ajuda a conservar les dents el màxim de temps possible.
Si et sagnen les genives o notes algun d’aquests símptomes, no ho deixis passar: com més aviat es tracti la periodontitis, més senzill és controlar-la. Demana cita per a una revisió de genives a la teva clínica IO més propera.
