Com ajudar els infants a vèncer la por al dentista?

Les festes nadalenques són el moment de l’any en què és més complicat mantenir una conducta alimentària que tingui cura de la nostra salut bucodental.

No és estrany relaxar-se una mica més d’allò desitjable pel que fa als hàbits d’higiene dental, sobretot entre els més joves; per això, després del període de vacances, és molt recomanable concertar una cita amb el dentista i comprovar que tot està en ordre. No descobrim res si ens referim a les reticències que sol generar aquesta visita; l’imaginari popular és molt fèrtil quant a tòpics odontològics, així que no és estrany que si anunciem als més petits de la família «anem al dentista», d’entrada, no ho celebrin amb salts d’alegria. Com els podem ajudar a vèncer la por al dentista?

Aquesta por té nom: odontofòbia. És una reacció irracional molt comuna entre els adults. Encara hi ha qui en pensar-hi tremolen imaginant un paio arremangat, armat amb tenalles, disposat a trastejar-los a la boca sense gaires miraments. A ningú no li ve de gust això, tot i que la imatge no pugui estar més allunyada de la realitat. Malauradament, l’odontofòbia pot provocar que, si no posem remei a temps als símptomes que ens alerten sobre el necessari tractament bucodental, el problema acabi sent molt més greu i costós de solucionar.

Al final, la visita serà inevitable, i el que encara molta gent sembla desconèixer és que les consultes odontològiques disposen d’un ampli ventall de recursos perquè l’estada resulti molt confortable, fins i tot quan es tracta d’atendre nens i nenes. Els odontòlegs pediàtrics no només estan preparats per aplicar el tractament indicat, sinó que a més dominen les habilitats necessàries perquè els seus pacients estiguin relaxats i entenguin que visitar el dentista és natural.

Mètodes per a una visita agradable al dentista

Precisament, el primer pas per evitar que la por al dentista aparegui durant la infància és normalitzar-ne l’existència; és a dir, que acudir a la clínica dental sigui quelcom rutinari, com ho és revisar-se la vista, per exemple. I en això, pares i mares poden fer molt, perquè el més normal és que el comportament dels seus fills tendeixi a imitar el que veuen i escolten. Si a casa aprenen que la visita al dentista és quelcom a témer, sens dubte la temeran. Si, en canvi, des de petits acompanyen el pare o la mare a la consulta, i veuen que allà no passa res de dolent, quan els toqui a ells, no s’hi oposaran.

És cert que la boca és un lloc delicat de la nostra anatomia; que un estrany la inspeccioni ens fa sentir exposats i insegurs. És lògic mostrar certa resistència. A més, la por a allò desconegut és una resposta natural de protecció. Si el nen va a un lloc que no coneix i no té gaire clar què li faran, com a mínim, estarà alerta. Per això és tan important triar una clínica on l’ambient sigui agradable i dels professionals de la qual tinguem bones referències. Aquí, tornem al punt anterior: si el nen ja la coneix perquè ha acompanyat anteriorment els seus pares, tot plegat serà molt més senzill.

Un altre aspecte important, que funciona tant amb els adults com amb la infància, és la prevenció. És a dir, no posposar la visita al dentista fins que el dolor ens obliga a fer-ho. Amb la canalla, és una premissa fonamental, ja que les experiències negatives de la infància solen deixar empremta per a tota la vida. L’ideal és que les primeres visites al dentista consisteixin en revisions periòdiques, doncs no són invasives i, el més important, evitaran la necessitat de fer actuacions més endavant que puguin resultar molestes. A més, d’aquesta manera es propicia un ambient relaxat, on conèixer-se mútuament i que, així, el metge es guanyi la confiança del nen o nena.

La confiança és un valor molt important. Un bon professional la transmetrà en la forma de relacionar-se amb el pacient, però també en com actua. Si el nen percep que el dentista sap què fa, la inquietud desapareixerà. I si bé les sensacions fan molt, el coneixement encara aporta més; per això, és bo que el nen sàpiga què li faran a la boca, donar-li la informació necessària a mesura que el procés avança, sol·licitar la seva col·laboració i utilitzar el reforç positiu perquè vegi que la seva cooperació és valuosa. Atenció: és fonamental no dir-li mentides. “Tranquil, que no et farà mal” no és una bona promesa si resulta que una mica de dolor serà inevitable.

Recursos per evitar els tractaments dolorosos

La majoria de tractaments habituals en una revisió odontològica rutinària no suposen cap molèstia. Les dificultats es poden presentar si es detecta la necessitat d’una actuació invasiva, com és el cas de l’extracció d’una dent o un queixal. No cal témer la visita al dentista, com no cal témer la visita a cap professional la missió del qual és tenir cura de la nostra salut, però tampoc cal pretendre convèncer la gent que tots els tractaments odontològics són agradables, perquè no és cert.

En aquests casos, el que sí que és cert és que el dentista compta amb les eines adequades per minimitzar les molèsties:

• Anestèsia: la clàssica punxada i, fins i tot, en els casos en què el pacient no suporta les agulles, hi ha un sistema d’anestèsia computeritzada, que evita la molèstia de la punxada.
• Sedació conscient: en els casos d’odontofòbia, de nens molt petits o que és molt difícil que s’estiguin quiets, o de persones amb determinades discapacitats, pot ser recomanable aquest procediment que manté el pacient despert, però en un estat de relaxació que li evita sentir les molèsties del tractament.
• Mètodes de distracció: des dels més sofisticats, com ulleres de realitat virtual, fins a recursos innovadors, com pot ser l’aromateràpia, el ventall de possibilitats és ampli. La qüestió és estimular el benestar del pacient i mantenir la seva atenció allunyada de la preocupació pel que està passant a la boca.

L’odontologia pediàtrica és una de les especialitats d’Instituts Odontològics. Les nostres clíniques dentals compten amb professionals preparats per atendre infants amb la cura i l’atenció que mereixen.