L’apicectomia és una petita cirurgia que elimina la punta de l’arrel d’una dent i el teixit infectat que l’envolta, i després segella l’arrel per la part de baix. S’indica quan una endodòncia no ha curat la infecció i el problema no es pot resoldre tornant a tractar els conductes des de la corona de la dent.
Per què pot fallar una endodòncia?
Una endodòncia pot fallar perquè queden bacteris dins de l’arrel o perquè hi tornen a entrar temps després. La majoria dels tractaments de conducte funcionen bé durant molts anys, però no tots. Quan la infecció persisteix, la dent sol avisar amb molèsties en mastegar, un bony a la geniva o una taca fosca a la radiografia al costat de l’arrel.
Les causes més habituals del fracàs són aquestes:
- Conductes molt fins, corbats o addicionals que no es van localitzar ni netejar en el primer tractament.
- Un segellat incomplet que deixa espai perquè els bacteris es multipliquin.
- Filtracions per una càries nova, un empastament trencat o una corona que ja no ajusta bé.
- Una fissura a l’arrel, que de vegades no es veu fins que apareixen els símptomes.
Si vols repassar com és el tractament original, t’ho expliquem a tractament de conducte. En alguns casos, la infecció arriba a formar un abscés amb inflor, com t’expliquem a flemó dental.
Quina diferència hi ha entre una reendodòncia i una apicectomia?
La diferència és el camí que es fa servir per arribar a la infecció. La reendodòncia repeteix el tractament de conducte des de dalt, a través de la corona: es retira el material antic, es netegen i es desinfecten de nou els conductes i es tornen a segellar. L’apicectomia, en canvi, arriba a l’arrel des de la geniva i l’os, sense tocar la corona.
La reendodòncia és la primera opció sempre que es pugui accedir bé als conductes, perquè desinfecta l’arrel en tota la seva longitud. L’apicectomia actua només sobre l’extrem de l’arrel, que és on es concentra la infecció en molts fracassos. Totes dues busquen el mateix: conservar la teva dent natural i evitar-ne l’extracció.
| Reendodòncia | Apicectomia | |
|---|---|---|
| Accés | Per la corona de la dent | Per la geniva i l’os, al costat de l’arrel |
| Què es tracta | Tots els conductes, de dalt a baix | La punta de l’arrel i la lesió que l’envolta |
| Tipus de tècnica | No quirúrgica | Cirurgia menor amb anestèsia local |
| Corona o pern | Cal retirar-los si n’hi ha | Es conserven |
| Punts de sutura | No | Sí, es retiren al cap de pocs dies |
| Després | Reconstrucció o corona nova | Control radiogràfic de la cicatrització de l’os |
Quan es tria una apicectomia en lloc d’una reendodòncia?
L’apicectomia es tria quan repetir l’endodòncia des de dalt no és possible, és molt arriscat o ja s’ha fet sense èxit. El dentista ho decideix després d’estudiar les radiografies i, sovint, un TAC dental que mostra l’arrel i l’os en tres dimensions.
Les situacions en què se sol valorar la cirurgia són aquestes:
- La dent porta un pern llarg o una corona en bon estat que caldria destruir per entrar als conductes.
- Hi ha un obstacle dins de l’arrel, com un conducte calcificat o un instrument fracturat.
- La lesió a la punta de l’arrel persisteix tot i que la reendodòncia es va fer correctament.
- L’anatomia de l’extrem de l’arrel impedeix netejar-lo bé des de dins.
L’apicectomia no és la solució si l’arrel està fracturada en vertical, si la dent ha perdut molt os per una malaltia de les genives o si l’arrel és massa curta. En aquests casos se sol plantejar l’extracció i la substitució de la dent.
Com és la intervenció d’una apicectomia?
L’apicectomia es fa a la consulta, amb anestèsia local, i normalment en una sola sessió. És una cirurgia menor que es fa amb magnificació, com lupes o microscopi, i instruments molt fins per treballar amb precisió en una zona petita.
- Anestèsia local de la zona, igual que en un empastament o una endodòncia.
- Accés: es fa una petita incisió a la geniva i s’obre una finestra mínima a l’os fins a arribar a l’arrel.
- Neteja: es retira el teixit inflamat o infectat que envolta la punta de l’arrel.
- Tall de l’àpex: s’elimina l’últim tram de l’arrel, on solen amagar-se les ramificacions infectades.
- Segellat retrògrad: es prepara l’extrem del conducte i s’omple amb un material biocompatible per tancar-lo des de baix.
- Sutura: es recol·loca la geniva i es fan uns punts.
L’apicectomia forma part de la cirurgia oral, que a IO tens a cirurgia maxil·lofacial. L’especialista de la teva clínica valorarà si el teu cas hi encaixa o no.
Fa mal l’apicectomia i com és la recuperació?
L’apicectomia no fa mal durant la intervenció gràcies a l’anestèsia local. Després és normal notar molèsties, una mica d’inflor i, de vegades, un petit morat a la cara durant els primers dies. Aquestes molèsties se solen controlar amb analgèsics habituals, sempre seguint la indicació del teu dentista o metge.
Durant la recuperació convé seguir aquestes pautes:
- Aplicar fred per fora de la cara, a estones, durant les primeres hores.
- Menjar tou i tebi, i mastegar pel costat contrari els primers dies.
- Raspallar amb suavitat la zona operada i no tocar els punts amb la llengua.
- Evitar el tabac i l’esforç físic intens, perquè endarrereixen la cicatrització.
Els punts es retiren al cap de pocs dies, i la majoria de persones fa vida normal de seguida. L’os, en canvi, triga mesos a omplir el buit. Per això el dentista et demanarà radiografies de control per comprovar que la lesió es va tancant.
Quin èxit tenen la reendodòncia i l’apicectomia?
Totes dues tècniques tenen bons resultats quan estan ben indicades. Una metanàlisi publicada a Clinical Oral Investigations (2015) va comparar la microcirurgia endodòntica, que és l’apicectomia moderna, amb la reendodòncia convencional. Les taxes d’èxit agrupades van ser del 92 % per a la microcirurgia i del 80 % per a la reendodòncia.
El mateix estudi matisa aquest resultat. La microcirurgia curava millor a curt termini, en seguiments de menys de quatre anys. A partir de quatre anys, en canvi, no es van trobar diferències significatives entre les dues tècniques. Per això no hi ha una opció millor per a tothom: l’elecció depèn de la dent, de com es va fer la primera endodòncia i del que mostren les proves.
La guia clínica de la Societat Europea d’Endodòncia (2023) recull tant el retractament de conductes com la cirurgia apical, amb un objectiu comú: evitar la pèrdua de la dent.
Què passa si no es tracta una endodòncia fallida?
Una endodòncia fallida que no es tracta manté la infecció activa a l’os que envolta l’arrel. De vegades passa mesos sense donar símptomes, però la lesió pot créixer i reactivar-se en forma de dolor, fístula o flemó.
Quan ja no és possible conservar la dent, l’alternativa és extreure-la i substituir-la, per exemple amb implants dentals. Abans d’arribar-hi, val la pena valorar si una reendodòncia o una apicectomia la poden salvar. A la nostra pàgina d’endodòncia tens més informació sobre com es tracta la infecció del nervi.
Si tens una dent endodonciada que torna a molestar o se t’ha inflamat la geniva al seu costat, no esperis que vagi a més. Demana cita a la teva clínica IO més propera i pregunta quina opció encaixa millor amb el teu cas.
