Els pírcings orals daten de fa segles i se solen relacionar amb la capacitat de tolerar el dolor en les tribus. En altres cultures, s’associen amb tècniques decoratives, i es diu que a l’antiga Grècia es col·locaven en els esclaus sexuals.
En l’antiguitat, perquè els compradors de esclaus perdessin interès en algunes dones esclaves, se’ls perforava el llavi i se’ls inferia una joia plana. Fins i tot se’ls arribava a trencar algunes dents perquè els comerciants perdessin interès per aquesta «deformació».
Hi ha diversos tipus de pírcings orals: a la llengua, on es poden posar de diverses formes (central, punta de la llengua, etc.), les genives (superior i inferior), els llavis (superior o inferior, tant laterals com centrals), les galtes i les dents.