A causa d’una malaltia de gran prevalença, de càries, d’una malaltia periodontal, per un traumatisme o fins per falta de formació o d’erupció una persona pot perdre part de la seva dentadura. Quedar desdentegat pot causar severs trastorns en l’afectat sobretot pel que fa a la ingesta d’aliments. A més cal afegir el perjudici estètic que pateix. Per això les pròtesis dentals són la solució més efectiva per no patir cap altre mal.

Les pròtesis dentals són instruments o aparells confeccionats en els laboratoris dentals, la missió és la suplir les peces dentàries perdudes, per restablir la funció masticatòria i, moltes vegades, contribuir a millorar l’estètica del pacient.

Hi ha dos tipus de pròtesis, les removibles i les fixes. Les pròtesis removibles són aquelles que el pacient pot treure-les de la boca quan vulgui, i les pròtesi fixes queden fixades a la boca i el pacient no les pot treure.

Quan parlem de les removibles cal tenir en compte que poden ser completes o parcials. Les completes són per a aquells pacients totalment desdentats, on s’inclouen totes les peces dentàries. El principal maldecap per a metges i pacients amb aquests aparells està en aconseguir la subjecció i estabilitat que permeti un bon funcionament masticatori. S’han inventat multitud de sistemes per aconseguir aquesta correcta subjecció, però cada cas és diferent de l’altre i cal trobar la solució adaptada a les seves necessitats. Les millors solucions són implants, sobre dentadures amb corones telescòpiques, ancoratges dentals o pròtesis mixtes entre d’altres.

Quan ens referim a les PPR (Pròtesis Parcials Removibles) parlem de la rehabilitació del pacient parcialment desdentat. Mitjançant aquest tipus de pròtesi, es protegeixen les mucoses de les vores residuals, s’evita el desplaçament horitzontal i vertical de les dents romanents i es distribueixen equitativament les forces oclusives sobre les estructures de suport. El suport sobre les peces dentàries pot ser amb retenidors o ganxos i mitjançant ancoratges o “ataches”.

Hi ha molts casos però que la solució per a la dentadura requereix d’una pròtesi fixa, que duri per sempre. Es tracta principalment de revestir, “enfundar” dents naturals prèviament desgastades amb aquestes pròtesis que proporcionaran una masticació gairebé natural, i una parla i una estètica molt adequada, sense moviments. Aquestes fundes són millor tolerades y produeixen menys problemes, encara que exigeixen més cura en la higiene dental diària, i una vigilància més freqüent pel dentista. Bàsicament el seu ús ve donat en restaurar les parts deteriorades de les dents (fundes coronàries o corones simples), i reposar algunes dents absents, en aquest cas les dents «postisses» (pòntics) que reemplacen a les naturals que falten formant una estructura contínua amb les «fundes» que es subjecten a les dents naturals veïnes desgastades (pilars). El procés per a aquestes fundes és llarg i el pacient ha de carregar-se de paciència i anar-se adaptant a les noves sensacions que li genera aquesta pròtesi que es va consolidant lentament. Un cop estan ben fixades, aquestes pròtesis s’han de revisar cada sis mesos, per preveure qualsevol incidència, així com l’estat i ajust de la pròtesi. Si durant aquest temps o amb posterioritat detecta qualsevol anomalia haurà d’acudir a la consulta, per donar una ràpida solució.